dijous, 30 de setembre del 2010

Blog molt interessant

Hi trobareu aspectes de llengua, comparacions amb l'anglès, etimologies...
http://elmeupsicolabis.blogspot.com/

dijous, 23 de setembre del 2010

El carnet de conduir per punts

Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dijous 16 de setembre del 2010

El carnet de conduir per punts

Alguna vegada he fet veure que la prevenció «Jo faig moltes faltes de català» s'ha de matisar tant que sovint queda situada en un punt molt diferent del que es pensava el qui se'n lamentava. Un xicot universitari m'ha consultat sobre una redacció escolar seva i m'ha autoritzat a utilitzar-la aquí. En reprodueixo una part i hi poso numerets per referir-m'hi.

«El carnet de conduir [1] amb punts és [2] un mitjà per a regular l'alt índex de mortalitat a les carreteres.

A l'Estat Espanyol [...] es va establir un nou sistema pel que fa al carnet de conduir. A partir d'aquell nou sistema, tots [3] els conductors i conductores van disposar de dotze punts [4] que augmentarien en tres anys si no cometien cap infracció. Actualment, més de la meitat de conductors del país no tenen els dotze punts [5] perquè els han perdut cometent infraccions. [6] Després de perdre els punts, la normativa diu que s'han de recuperar en una auto-escola pagant una quantitat [...] força elevada. [7] Per altra banda, l'índex de mortalitat no ha disminuït gairebé gens des que hi ha el nou sistema [8] de carnet de conduir per punts. Per tant, [9] el carnet de conduir per punts no serveix com a [10] mitjà per a regular l'alt índex de mortalitat a les carreteres.

En primer lloc, cal tenir en compte que els accidents de trànsit no es produeixen voluntàriament, és a dir, pel fet d'establir un sistema en què els conductors tinguin punts i els perdin mitjançant les seves pròpies infraccions no s’aconseguirà que no es produeixin accidents mortals [11] a les carreteres espanyoles [...].

[12] En segon lloc, aquest nou sistema de carnet [13] per punts no afavoreix els conductors pel que fa a la seva economia, ja que hi ha tot un seguit d'infraccions lleus que provoquen la pèrdua d'un nombre elevat de punts i per tant, fan que els conductors hagin de pagar-se un nou carnet. [14] Si es perden tots els punts, el conductor ha de tornar a examinar-se [...].»

Fixem-nos primer en detalls una mica secundaris. Si habitualment diem «carnet per punts», el canvi de preposició (per > amb [1]) distreu el lector (i de fet després ja no es canvia [8, 9, 13]). Igualment representa una boira aquesta falca políticament correcta dels conductors i conductores [3], que ben aviat el redactor oblida; i l'esment de les carreteres espanyoles [11] en un context que no hi feia cap falta. També cansa el lector el fet de repetir i repetir que es tracta del carnet de conduir per punts [1, 8, 9, 13]. Hem de saber exactament què volem dir al lector i aprofitar bé l'espai per dir-l'hi. La resta a aquest alumne només li serveix per anar sumant paraules fins al límit que li han dit.

Ja és una mica més significatiu, també negativament, el títol: ¿el carnet serveix per regular l'alt índex de mortalitat...? [2, 10]. Pot servir, si de cas, per fer-lo minvar.

Però això mateix l'escriptor ho té al seu cap més implícitament que explícitament, perquè de fet no arriba a descriure clarament en què consisteix el mecanisme: hauria hagut de fer-ho als fragments [4-7], ajuntant-hi [14]: i aleshores prendria sentit el punt i part «En primer lloc...». Però encara ens hi fa nosa en punt [12]: novament ens «distreu», fins que ja no sabem quin era l'objecte de l'article. ¿Per què un carnet de conduir, com a tal, ha d'afavorir l'economia del conductor? ¿Volia dir, potser, el nostre noi, que, a més a més, perjudica innecessàriament aquesta economia?

¿I de positiu què hi ha, en aquest escrit? Una cosa molt important: totes aquestes observacions l'alumne les va copsar abans que jo els hi expliqués: ergo és persona sensible a la llengua, que només necessita una mica d'entrenament de la seva atenció. Confio que li haurà anat bé l'experiència.

Joan Solà

NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabilitat d'enviar també al butlletí InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el diari.