En Joan Solà ens ha deixat

La seva darrera classe a la Universitat:
http://www.blogger.com/post-edit.g?blogID=9129426099004671222&postID=6808103368225351087

Un bloc de citacions

Voleu citacions importants, suggeridores, famoses (o no!)?
Consulteu el bloc següent: http://diccitionari.blogspot.com/
Diccionari de citacions i frases cèlebres a cura de Marc Cortès, David Gálvez, Víctor Pàmies i Joan Puigmalet (en rigorós ordre analfabètic)

Blog molt interessant

Hi trobareu aspectes de llengua, comparacions amb l'anglès, etimologies...
http://elmeupsicolabis.blogspot.com/

El carnet de conduir per punts

Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dijous 16 de setembre del 2010

El carnet de conduir per punts

Alguna vegada he fet veure que la prevenció «Jo faig moltes faltes de català» s'ha de matisar tant que sovint queda situada en un punt molt diferent del que es pensava el qui se'n lamentava. Un xicot universitari m'ha consultat sobre una redacció escolar seva i m'ha autoritzat a utilitzar-la aquí. En reprodueixo una part i hi poso numerets per referir-m'hi.

«El carnet de conduir [1] amb punts és [2] un mitjà per a regular l'alt índex de mortalitat a les carreteres.

A l'Estat Espanyol [...] es va establir un nou sistema pel que fa al carnet de conduir. A partir d'aquell nou sistema, tots [3] els conductors i conductores van disposar de dotze punts [4] que augmentarien en tres anys si no cometien cap infracció. Actualment, més de la meitat de conductors del país no tenen els dotze punts [5] perquè els han perdut cometent infraccions. [6] Després de perdre els punts, la normativa diu que s'han de recuperar en una auto-escola pagant una quantitat [...] força elevada. [7] Per altra banda, l'índex de mortalitat no ha disminuït gairebé gens des que hi ha el nou sistema [8] de carnet de conduir per punts. Per tant, [9] el carnet de conduir per punts no serveix com a [10] mitjà per a regular l'alt índex de mortalitat a les carreteres.

En primer lloc, cal tenir en compte que els accidents de trànsit no es produeixen voluntàriament, és a dir, pel fet d'establir un sistema en què els conductors tinguin punts i els perdin mitjançant les seves pròpies infraccions no s’aconseguirà que no es produeixin accidents mortals [11] a les carreteres espanyoles [...].

[12] En segon lloc, aquest nou sistema de carnet [13] per punts no afavoreix els conductors pel que fa a la seva economia, ja que hi ha tot un seguit d'infraccions lleus que provoquen la pèrdua d'un nombre elevat de punts i per tant, fan que els conductors hagin de pagar-se un nou carnet. [14] Si es perden tots els punts, el conductor ha de tornar a examinar-se [...].»

Fixem-nos primer en detalls una mica secundaris. Si habitualment diem «carnet per punts», el canvi de preposició (per > amb [1]) distreu el lector (i de fet després ja no es canvia [8, 9, 13]). Igualment representa una boira aquesta falca políticament correcta dels conductors i conductores [3], que ben aviat el redactor oblida; i l'esment de les carreteres espanyoles [11] en un context que no hi feia cap falta. També cansa el lector el fet de repetir i repetir que es tracta del carnet de conduir per punts [1, 8, 9, 13]. Hem de saber exactament què volem dir al lector i aprofitar bé l'espai per dir-l'hi. La resta a aquest alumne només li serveix per anar sumant paraules fins al límit que li han dit.

Ja és una mica més significatiu, també negativament, el títol: ¿el carnet serveix per regular l'alt índex de mortalitat...? [2, 10]. Pot servir, si de cas, per fer-lo minvar.

Però això mateix l'escriptor ho té al seu cap més implícitament que explícitament, perquè de fet no arriba a descriure clarament en què consisteix el mecanisme: hauria hagut de fer-ho als fragments [4-7], ajuntant-hi [14]: i aleshores prendria sentit el punt i part «En primer lloc...». Però encara ens hi fa nosa en punt [12]: novament ens «distreu», fins que ja no sabem quin era l'objecte de l'article. ¿Per què un carnet de conduir, com a tal, ha d'afavorir l'economia del conductor? ¿Volia dir, potser, el nostre noi, que, a més a més, perjudica innecessàriament aquesta economia?

¿I de positiu què hi ha, en aquest escrit? Una cosa molt important: totes aquestes observacions l'alumne les va copsar abans que jo els hi expliqués: ergo és persona sensible a la llengua, que només necessita una mica d'entrenament de la seva atenció. Confio que li haurà anat bé l'experiència.

Joan Solà

NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabilitat d'enviar també al butlletí InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el diari.

Curs acabat... o gairebé!

Esbufegant per arribar a la meta final, vet aquí on som. I el curs vinent començarem una setmana abans per tal de tenir una setmana a meitat de curs. A veure com anirà.
De cara a l'estiu ens podríem recomanar lectures, espectacles, llocs per visitar, músiques per escoltar, pel·lícules per veure... Seria interessant!
Bon final a tothom!

Cadàver exquisit

El cadàver exquisit és un joc inventat pels surrealistes consistent en la creació i invenció col·lectiva. Aquesta pràctica explora les possibilitats de la creació de textos i imatges en grup, amb aportacions parcials dels participants a l'obra final que, per als surrealistes, cercava la creació lúdica, espontània, intuïtiva, grupal i anònima alhora, accidental i tant automàtica com fos possible. El seu origen es troba a un joc de saló on els participants escrivien una part del relat i el passaven a un altre per que aquest el continués.

Fou practicat activament, en forma de relat i poesia, per Marcel Duhamel, Jacques Prévert, Yves Tanguy o André Breton com una actívitat més lúdica que no pas artística, amb resultats més experimentals que estètics. Nicolas Calas digué d'ell que era la "realitat inconscient de la personalitat col·lectiva"; Lautremont l'entenia com una mena de collage verbal i Max Ernst hi veia una situació, en termes molt surrealistes, de "contagi mental".

Segons la definició que dóna el Dictionnaire abrégé du surréalisme: és un « joc que consisteix a compondre una frase o un dibuix per diverses persones sense que cap d'elles tingués en compte la col·laboració dels anteriors participants. L'exemple que ha esdevingut clàssic, i que dona nom al mateix joc, ve d'una de les primeres frases obtingudes amb la tècnica: "Le cadavre - exquis - boira - le vin – nouveau" ("El cadàver exquisit beurà el vi nou")».

Una pràctica més minoritària del joc es dona a la música, on els compositors Virgil Thomson, John Cage o Lou Harrison, entre altres, han col·laborat en projectes experimentals de cadàver exquisit creant, cadascun, una melodia atenent-se a uns parametres acordats.

(definició de Viquipèdia)

I ara en podeu fer en línia amb els alumnes si feu servir: http://etherpad.com/

Sort amb les tecnologies 2.0 !

Marta